nº referencia: 1447 || Fecha:03/03/2009

ELS NÚVOLS I L'AMOR

 

Els núvols s’amunteguen sobre els núvols, i es fa fosc.
Ai, amor! ¿Per què em deixes esperar-te, a soles davant la teua porta?
En el tràfec dels matins, és la multitud la meua millor companyia;
però en aquesta solitària fosquedat, sols tinc amb mi la teua esperança.
Si no m’ensenyes la teua cara, si em deixes del tot en aquest abandonament,
¿com passaré aquestes llargues i plujoses hores?
Mire la llunyana fosquedat del cel i, sense descans,
el meu cor vagareja amb el vent entre sospirs.
                                             Rabindranath Tagore
(POEMA 37)
 

Coordinador de la biblioteca

Responder


No hay respuestas