nº referencia: 1414 || Fecha:17/02/2009

FR└GILS, EF═MERS, ELS NARCISOS...

 

            NARCISOS
 
Fràgils, efímers, sou la pura alegria,
l’esclat de mesos soterrats,
del créixer en confiança.
Dos dies breus de llum,
de perfum delicat, que es confonen
amb la pròpia promesa.
¿Acceptaries tu un destí tan humil?
No, tu vols més.
El teu final serà també més sòrdid:
tot cucs i podridura.
 
                    Narcís Comadira
 
(POEMA 27)
 
 

Coordinador de la biblioteca

Responder


No hay respuestas