nº referencia: 1387 || Fecha:05/02/2009

CONTEMPLANT LA LLUNA, ENYORANT L'AMOR

 

CONTEMPLANT LA LLUNA I ENYORANT
         LA MEUA AMIGA LLUNYANA
 
 
Sobre la mar llueix la lluna;
a través de l’horitzó il·lumina
             la vasta extensió del cel.
Desconsolat plore la teua absència
             en la llarga nit.
En la foscor brollen
             els meus pensaments d’amor.
La lluminositat de la lluna
             fa que apague el meu quinqué.
M’arrecere amb la capa perquè
             el rou és dens.
Afligit, perquè no puc omplir
             les meues mans amb la seua llum
             i poder-te-la oferir,
torne al llit i somie que estic
de nou al teu costat.
 

Txang Txuling, poeta xinés de la dinastia Tang (673-740)

(POEMA 19)

Coordinador de la biblioteca

Responder


No hay respuestas