nº referencia: 1313 || Fecha:22/01/2009
POEMA 8

 

           IMITACIÓ
 
Lluny de la teua branca,
tu, pobra fulla fràgil,
¿cap on vas?
                     -D’aquell faig
on jo vaig nàixer me n’ha tret el vent.
Giravoltant, al vol,
del bosc a la campanya,
de la vall ara em porta a la muntanya.
Amb ell perpètuament
vaig pelegrina, i ja res més no sé.
Vaig on va tota cosa,
on va naturalment
el pètal de la rosa,
la fulla de llorer.
 
                      Giacomo Leopardi
                      (Traducció de Narcís Comadira)

Asencio Verdú. Josep Maria

Responder


Hay 3 respuestas

nº referencia: 1315 || Fecha:22/01/2009 || Nombre: Ripoll Esclapez, Vicent || Profesor/a
L'ESCORRENTIA

                                      Quina deixadesa contemplar com els ossos
                                       es fan solcs de la memòria, trossos d'aigua
                                       on projectàrem els gestos de la follia,
                                       esborranys d'una líquida passió. Quina
                                      deixadesa veure l'escorrentia desfer-se
                                       dels cossos, perdre's el calci torreent avall.

                                                                                                             Antoni Gómez

nº referencia: 1317 || Fecha:22/01/2009 || Nombre: AZNAR MAS, JORDI || 2ESOB

Hola he llegit aquest poema i m,agradat espere gue te agrade aquest esta en castella pero dona igual

            El dia que tu naciste,

            el sol se entristecio,

            al ver que otro sol nacia,

            con muxo mas explendor.

 


nº referencia: 1318 || Fecha:22/01/2009 || Nombre: Asencio Verdú. Josep Maria || Profesor/a

Molt bé, Jordi.

M'agrada que t'haja agradat el poema i gràcies per haver participat.

Ens veiem demà a l'institut.

Recorda als teus pares que, si volen, poden demanar prestat algun llibre a la nostra biblioteca.

Adéu,

JM